Trastorn de pànic

Què és el trastorn de pànic?

1 Les persones amb trastorn de pànic experimenten sentiments de por que arriben de sobte i sense avisar. No poden predir quan en tindran un i moltes desenvolupen una ansietat intensa entre els episodis, al témer quan i on es produirà el següent.
"Va començar farà ja uns 10 anys tot just després d’obtenir el meu títol universitari i encetar un nou treball. Era asseguda assistint a un seminari comercial en un hotel quan aquesta cosa va presentar-se de sobte. Em vaig sentir morir.
 “Per a mi un atac de pànic és una experiència molt violenta. Em sento com apartada de la realitat que m’envolta. Es com si estigués a punt de perdre el control d’una forma molt extrema. El meu cor comença a bategar amb una força mai sentida abans i no puc respirar amb facilitat; també tinc la sensació de que alguna cosa terrible és a punt de succeir-me.
 “Entre un i altre atac es presenta la por i l’ansietat de que pugui passar una altra vegada. Tinc por d’anar als llocs on he experimentat l’atac a no ser que em sigui possible aconseguir ajut, ben aviat ja no restarà cap lloc en el que poder sentir-me segura”.
Si vostè experimenta una crisi d’ansietat, molt probablement el seu cor bategarà amb força, pot sentir-se marejat o tenir la visió tèrbola. Les mans poden experimentar formigueig o sentir-les entumides, així com sentir excessiu fred o calor. També pot sentir nàusees, dolor en el pit, sensació d’ofec, sensació d’irrealitat, por de mort imminent o pèrdua de control. És possible que cregui que està tenint un atac de cor, s’està tornant boig o és al llindar de la mort.
Un atac de pànic es pot presentar en qualsevol moment, àdhuc durant el son. Acostumen a arribar al màxim en 10 minuts, si bé alguns símptomes poden durar molt més.
Els trastorns de pànic afecten a un 2,5% de la població i és dues vegades més freqüent en dones que en homes. Acostuma a aparèixer després de l’adolescència o durant els primers anys de la maduresa . El risc de patir atacs de pànic sembla provenir de factors hereditaris. No tot el que experimenta atacs de pànic desenvolupa un trastorn de pànic—per exemple, moltes persones tenen un atac de pànic i mai no en tenen cap altre. Si més no, per a aquelles persones que desenvolupen un trastorn de pànic és important que cerquin un tractament. En cas de no fer-ho, el trastorn pot arribar a ésser altament discapacitant.
És comú que moltes persones amb el trastorn facin constants visites a les sales d’urgència dels hospitals o consultin diversos doctors abans d’obtenir un diagnòstic adient i poden passar-se anys sense saber que pateixen una malaltia real amb tractament efectiu.
Els trastorns de pànic poden anar de la mà d’altres trastorns como la depressió, l’abús de drogues o alcoholisme i pot també conduir a patrons d’evitació envers els llocs o les situacions on van succeir les crisis. Per exemple, si la crisi va produir-se en un ascensor, és possible que es desenvolupi una por als ascensors. Si comença a evitar-los això podria afectar al seu àmbit laboral i social, iniciant així una cadena de limitacions que incidirien en un desenvolupament normal durant la resta de la seva vida.
La vida d’algunes persones es veu limitada en la realització d’activitats tan normals com les compres quotidianes o conduir el propi vehicle. En certs casos, es tanquen en les seves llars o solament s’atreveixen a fer front de les situacions temudes si van amb les seves parelles o amb alguna altre persona de la seva confiança.
Bàsicament, aquestes persones eviten qualsevol situació en la que no puguin aconseguir ajut en cas de que la temuda crisi fes acte de presència. Quan la vida de les persones es veu limitada d’aquesta forma, com ho acostuma fer en un terç dels afectats per un trastorn de pànic, aquest s’anomena agorafòbia. La rapidesa en rebre tractament pot sovint prevenir-la.
El trastorn de pànic és un dels trastorns d’ansietat més fàcilment tractable, responent en la majoria dels casos a una teràpia adient.

Volver Arriba

2 Criteris pel diagnòstic de crisis d’angoixa (atacs de pànic)
Aparició temporal i aïllada de por o malestar intensos, acompanyada de quatre (o més) dels següents símptomes, que s’inicien sobtadament i aconsegueixen la màxima expressió en els primers 10 minuts:

3 F41.0 Trastorn de pànic (ansietat paroxística episòdica)
La seva característica essencial és la presència de crisis recurrents d’ansietat greus (pànic) no limitades a cap situació o conjunt de circumstàncies particulars. Són, si més no, imprevisibles. Com en altres trastorns d’ansietat, els símptomes predominants varien d’un cas a un altre, si bé és freqüent l’aparició sobtada de palpitacions, dolor precordial, sensació d’ofec, marejos o vertigen i sensació d’irrealitat (despersonalització o desrealització) Acostuma a haver una por secundaria de mort, a perdre el control o a embogir. Cada crisi acostuma a durar tan sols uns minuts, encara que també pot persistir més temps. Tant la freqüència com el decurs del trastorn, que predomina en les dones, són força variables. Sovint la por i els símptomes vegetatius de l’atac van creixent de tal manera que els que ho pateixen acaben per sortir, escapar del lloc on es troben en aquell moment. Si passa això en una situació concreta, per exemple, en un autobús o en mig d’una multitud, la conseqüència és que el malalt evitarà en un futur trobar-se en aquesta situació. De la mateixa manera,  freqüents i imprevisibles atacs de pànic comporten el tenir por a estar sols o a anar a llocs públics. Un atac de pànic sovint segueix d’una por persistent de tenir-ne un altre.
Pautes pel diagnòstic
Les crisis de pànic que es presenten en una situació fòbica consolidada es consideren l’expressió de la gravetat de la fòbia i aquesta té preferència pel diagnòstic. El trastorn de pànic és el diagnòstic principal només en absència de qualsevol de les fòbies de F40.-.
Per a un diagnòstic definitiu han de presentar-se diversos atacs greus d’ansietat vegetativa al menys durant el període d’un mes:

Inclou:
Atacs de pànic.
Estats de pànic.

Volver Arriba

*  Nota: La informació facilitada en aquest portal és tan sols de caràcter orientatiu. Recordeu que únicament el professional de la salut està capacitat per a realitzar un diagnòstic.

Fonts:
NIMH (Institut Nacional de la Salut Mental)
DSM- IV (Associació Americana de Psiquiatria)
CIE -10 (Organització Mundial de la Salut)