Trastorn d’ansietat generalitzada
1 El trastorn d’ansietat generalitzada és molt més que l’ansietat normal que hom pot experimentar en el decurs del dia a dia; aquest és crònic i l’omple d’una preocupació i tensió exagerades , àdhuc sense haver res que ho provoqui. El fet de tenir aquest trastorn significa anticipar sempre un desastre, preocupant-se excessivament sovint per qüestions de salut, diners, família o treball. A vegades, si més no, l’origen és difícil de definir. El sol fet de pensar a afrontar un nou dia provoca ansietat.
“Sempre vaig pensar que simplement em preocupava per tot; en tot moment estava a punt de saltar i era incapaç de relaxar-me. En ocasions, l’ansietat anava i venia i, en d’altres, era constant. Podia durar àdhuc durant uns dies. Em preocupava per com me les arreglaria per preparar un sopar de celebració o quin seria el regal adient per a tots. No podia deixar escapar res en absolut.
“Tenia problema per agafar el son i, fins i tot, hi havia ocasions en que em despertava de sobte en mig de la nit; em costava molt concentrar-me inclús llegint el diari o una novel·la. A vegades, em sentia marejada i el cor se’m accelerava o em bategava amb força, la qual cosa encara agreujava la meva preocupació. Sempre m’imaginava que les coses eren pitjor del que eren en realitat; per exemple, quan em feia mal l’estómac, estava segura de tenir una úlcera.
“Quan vaig arribar a un punt insostenible, vaig haver de faltar a la meva feina, la qual cosa em va fer sentir encara pitjor doncs pensava que la perdria. La meva vida es va convertir en un turment fins que, a la fi, vaig cercar ajut i per tant vaig aconseguir un tractament adient.
Sembla que aquest trastorn no produeix excessives limitacions a les persones que el pateixen, si bé el fet és que se n’adonen de que la seva ansietat és més intensa del que la situació en cada cas requereix. Les seves preocupacions es veuen acompanyades de símptomes físics, especialment fatiga, dolors de cap, tensió i dolor muscular, dificultat en la deglució, tremolors, contraccions, irritabilitat, suor i acalorament. També pot experimentar marejos, manca d’aire, nàusees o haver d’anar sovint a la cambra de bany.
Algunes persones poden sentir incapacitat per a relaxar-se i espantar-se més fàcilment que altres persones. Tenen tendència a experimentar més dificultat en la concentració i, sovint, tenen problemes per agafar o sostenir el son.
Contràriament a les persones amb trastorns d’ansietat diversos, els afectats per aquest trastorn no eviten certes situacions com a resultat del seu problema. Quan els problemes associats són menors, les persones poden funcionar amb normalitat tant en les seves relacions socials com en el treball. Si el problema és sever, pot arribar a ésser discapacitant i crear dificultats en dur a terme àdhuc les activitats quotidianes més comunes.

El trastorn afecta a milions d’adults i el pateixen, en general, dues vegades més dones que homes. El trastorn es presenta gradualment i pot començar en qualsevol moment del cicle de la vida, si bé el risc és més alt entre la infantesa i la mitjana edat. Es diagnostica quan alguna persona passa al menys 6 mesos preocupant-se excessivament per problemes quotidians. Hi ha evidència de que el factor genètic juga un paper modest en el trastorn.
El trastorn d’ansietat generalitzada pot anar acompanyat d’un altra trastorn d’ansietat, depressió o abús de substàncies; aquests han de tractar-se junt amb el trastorn.

Volver Arriba

2 Criterio pel diagnòstic de F41.1 Trastorn d’ansietat generalitzada (300.02)
A. Ansietat i preocupació excessives (expectació aprensiva) sobre una amplia gama d’esdeveniments o activitats (com el rendiment laboral o escolar), que es perllonguen més de sis mesos.
B. Al individu li resulta difícil controlar aquest estat de constant preocupació.
C. L’ansietat i preocupació s’associen a tres (o més) dels símptomes següents (alguns dels quals han persistit més de sis mesos).
Nota: Pel que fa als nens tan sols es requereix un d’aquests símptomes:
1. inquietud o impaciència
2. fatiga  fàcil
3. dificultat per a concentrar-se o deixar la ment en blanc
4. irritabilitat
5. tensió muscular
6. alteracions del son (dificultat per agafar o mantenir el son, o sensació al despertar-se de que aquest no ha estat prou reparador)
D. El centre de l’ansietat i de la preocupació no es limita als símptomes d’un trastorn; per exemple, l’ansietat o preocupació no fan referència a la possibilitat de presentar una crisi d’angoixa (com en el trastorn d’angoixa), passar-ho malament en públic (com en la fòbia social), agafar una malaltia (com en el trastorn obsessiu-compulsiu), estar lluny de casa o dels éssers volguts (com en el trastorn d’ansietat per separació), engreixar-se (com en l’anorèxia nerviosa), queixar-se de múltiples símptomes físics (com en el trastorn de somatització) o patir una malaltia greu (com en la hipocondria) i l’ansietat i la preocupació no apareixen exclusivament en el decurs d’un trastorn per estrès posttraumàtic.
E. L’ansietat, la preocupació o els símptomes físics provoquen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o altres àrees importants de l’activitat de l’individu.

F. Aquestes alteracions no són degudes als efectes fisiològics directes d’una substància (per ex. drogues, fàrmacs) o a una malaltia mèdica (per ex. hipertiroïdisme) i no apareixen exclusivament en el decurs d’un trastorn de l’estat d’ànim, un trastorn psicòtic o un trastorn generalitzat del desenvolupament

Volver Arriba

3  F41.1 Trastorn d’ansietat generalitzada
La característica essencial d’aquest trastorn és una ansietat generalitzada i persistent no limitada i que ni tan sols predomina en cap circumstància ambiental  en particular (és a dir, es tracta d’una “angoixa lliure flotant” ). Com en d’altres trastorns d’ansietat, els símptomes predominants són molt variables, si bé el més freqüent són queixes en el sentit de sentir-se constantment nerviosos, amb tremolors, tensió muscular, sudoració, marejos, palpitacions, vertígens i molèsties epigàstriques. Sovint es presenten pors a que un mateix o un familiar es posin malalts o tinguin un accident, junt amb altres preocupacions i pressentiments molt diversos. Aquest trastorn acostuma a ésser més freqüent en dones i està sovint relacionat amb estrès ambiental crònic. El curs és variable, malgrat tendeix a ésser fluctuant i crònic.
Pautes pel diagnòstic
L’afectat ha de tenir símptomes d’ansietat la major part del dia durant al menys diverses setmanes consecutives. Entre aquests, han de presentar-se els següents trets:
a) Aprensió (preocupacions sobre futures calamitats, sentir-se “al límit”, dificultats de concentració, etc.).
b) Tensió muscular (agitació i inquietud psicomotrius, cefalees de tensió, tremolors, incapacitat de relaxar-se).
c) Hiperactivitat vegetativa (marejos, sudoració, taquicàrdia o taquipnea, molèsties epigàstriques, vertigen, sequedat de boca, etc.).
En els nens acostuma a ésser evident la necessitat constant de seguretat i les queixes somàtiques recurrents.
La presència transitòria (durant pocs dies seguits) d’altres símptomes, en particular de depressió, no elimina un diagnòstic principal de trastorn d’ansietat generalitzada, si bé no ha de satisfer les pautes d’episodi depressiu (F32.-), trastorn d’ansietat fòbica (F40.-), trastorn de pànic (F41.0) o trastorn obsessiu-compulsiu (F42.-).
Inclou:
Estat d’ansietat.
Neurosi d’ansietat. Reacció d’ansietat.
Exclou: Neurastènia (F48.0).

Volver Arriba

   * Nota: La informació facilitada en aquest portal és tan sols de caràcter orientatiu. Recordeu que únicament el professional de la salut està capacitat per a realitzar un diagnòstic.

Fonts:
NIMH (Institut Nacional de la Salut Mental)
DSM- IV (Associació Americana de Psiquiatria)
CIE -10 (Organització Mundial de la Salut)