Depressió Major

1 Què és la depressió Major?
2 Quins són els símptomes de la depressió major?
3 Criteri diagnòstic CIE

Què és la depressió Major?
La depressió major es una malaltia seriosa els símptomes de la qual són humor deprimit, disminució en el nivell d’energia i en l’interès per la vida, molèsties físiques, canvis en els patrons d’alimentació i de son y pensaments i moviments sigui lents o agitats. La depressió major no és una tristor passatgera; en cas de no obtenir el tractament adient els símptomes poden tenir la durada d’unes setmanes, mesos o fins i tot anys. L’obtenció d’aquest pot donar ajut a la majoria de les persones que pateixen de depressió.
La depressió major és una malaltia greu que afecta aproximadament al 5% de la població. Origina més casos d’incapacitat en els Estats Units que qualsevol altra malaltia i comparat amb el nombre de casos anuals de trastorns depressius que es presenten en homes (3.2 milions), més del doble (6.7 milions) es presenta en dones.
A diferència dels sentiments normals i passatgers de tristesa, pèrdua i dol, la depressió major continua i causa seriosos problemes de pensament, comportament, estat d’anímic,  activitats i salut en la persona.
Amb freqüència, la depressió major comença entre els 15 i 30 anys d’edat, però també pot presentar-se en nens i persones grans. Totes les persones, independentment de la seva edat, grup ètnic o econòmic, poden patir de depressió. Més de la meitat de les persones que pateixen un episodi de depressió seguiran tenint episodis fins a una o dues vegades l’any si no reben tractament. En cas contrari, una persona amb depressió pot arribar fins al suïcidi.
La depressió major, coneguda també com depressió clínica o depressió unipolar, es solsament un tipis de trastorn depressiu. Altres trastorns depressius inclouen la distimia (una modalitat crònica encara que menys severa que la depressió clínica) i el trastorn bipolar (o maniacodepressiu). Las persones que pateixen trastorno bipolar, generalment, pateixen episodis alternats de depressió i mania. Durant els episodis de manis, les persones es troben en un estat anímic d’”exaltació” anormal o se senten inusualment irritables. Aquestes persones podrien tenir una opinió d’elles mateixes o de les seves habilitats extremadament bones encara que poc realistes; pot haver també un augment marcat d’energia, pensaments furtius i parla molt ràpida.

 Volver Arriba

Quins són els símptomes de la depressió major?
L’inici del primer episodi de depressió major podria no ser obvi si és gradual o lleu, però la persona, generalment, comença a comportar-se i a pensar d’una manera molt diferent al que és usual. Amb freqüència els símptomes inclouen:

Quan es presenten diversos símptomes de depressió que duren més de dues setmanes i causen problemes per dur a terme activitats diaries, la persona necessita tractament professional.

Criteris DSM-IV per l’episodi depressiu major

Nota: No s’inclouen els símptomes que són clarament deguts a malaltia mèdica o les idees delirants o al·lucinacions no congruents amb l’estat d’ànim.
1. estat d’ànim depressiu la major part del dia, quasi cada dia segons indica la pròpia persona (p. ex., se sent trist o buit) o l’observació realitzada per altri (p. ex., plor). En els nens i adolescents l’estat d’ànim pot ésser irritable
2. disminució acusada de l’interès o de la capacitat pel plaer en totes o quasi totes les activitats, la major part del dia, quasi cada dia (segons refereix la pròpia persona o observen els altres
3. pèrdua important de pes sense fer règim o augment de pes (p. ex., un canvi de més del 5% del pes corporal en 1 mes), o pèrdua o augment de la gana quasi cada dia. Nota: En nens s’ha de valorar el fracàs en aconseguir els augments de pes previstos
4. insomni o hipersòmnia quasi cada dia
5. agitació o alentiment psicomotors quasi cada dia (observable pels altres, no tan sols sensacions d’inquietud o d’estar alentit)
6. fatiga o pèrdua d’energia quasi cada
7. sentiments d’inutilitat o de culpa excessius o inapropiats (que poden ésser delirants) quasi cada dia (no tal sols retrets o culpabilitat pel sol fet d’estar malalt)
8. disminució de la capacitat per a pensar o concentrar-se, o indecisió, quasi cada dia (ja sigui una atribució subjectiva o una observació d’altri)
9. pensaments recurrents de mort (no tan sols la por a la mort), ideació suïcida recurrent sense un pla específic o una intent de suïcidi o un pla específic per a suïcidar-se.
B. Els símptomes no acompleixen els criteris per a un episodi mixt.
C. Els símptomes provoquen malestar clínicament significatiu o deteriorament social, laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu.
D. Els símptomes no són deguts als efectes fisiològics directes d’una substància (p. ex., una droga, un medicament) o una malaltia mèdica (p. ex., hipotiroïdisme).
E. Els símptomes no s’expliquen millor per la presència d’un dol (p. ex., després de la pèrdua d’un ésser estimat), els símptomes persisteixen durant més de 2 mesos o es caracteritzen per una acusada incapacitat funcional, preocupacions mòrbides d’inutilitat, ideació suïcida, símptomes psicòtics o alentiment psicomotor.

Criteris pel diagnòstic de F32 Trastorn depressiu major, episodi únic (296.2)
A. Presència d’un únic episodi depressiu major.
B. L’episodi depressiu major no s’explica millor per la presència d’un trastorn esquizoafectiu i no està superposat a una esquizofrènia, un trastorn esquizofreniforme, un trastorn delirant o un trastorn psicòtic no especificat.
C. Mai no s’ha produït un episodi maníac, un episodi mixt o un episodi hipomaníac.
Nota: Aquesta exclusió no es aplicable si tots els episodis similars a la mania, als episodis mixtos o a la hipomania són induïts per substancies o por tractaments o si es deuen als efectes fisiològics directes d’una malaltia mèdica.
Codificar l’estat de l’episodi actual o més recent:
.0 Lleu
.1 Moderat
.2 Greu sense símptomes psicòtics
.3 Greu amb símptomes psicòtics
.4 En remissió parcial/en remissió total
.9 No especificat
Especificar (pel episodi actual o pel més recent):
Crònic
Amb símptomes catatònics 
Amb símptomes melancòlics 
Amb símptomes atípics 
D’inici en el postpart 
Criteris pel diagnòstic de F33 Trastorn depressiu major, recidivant (296.3)
A. Presència de dos o més episodis depressius majors.
Nota: Per tal d’ésser considerats episodis separats ha d’haver un interval de com a mínim 2 mesos seguits en els que no s’acompleixin els criteris per a un episodi depressiu major.
B. Els episodis depressius majors no s’explica millor per la presència d’un trastorn esquizoafectiu i no està superposat a una esquizofrènia, un trastorn esquizofreniforme, un trastorn delirant o un trastorn psicòtic no especificat.
.
C.  Mai no s’ha produït un episodi maníac, un episodi mixt o un episodi hipomaníac. 
Nota: Aquesta exclusió no es aplicable si tots els episodis similars a la mania, als episodis mixtos o a la hipomania són induïts per substancies o por tractaments o si es deuen als efectes fisiològics directes d’una malaltia mèdica.
Codificar l’estat de l’episodi actual o més recent:
.0 Lleu
.1 Moderat
.2 Greu sense símptomes psicòtics
.3 Greu amb símptomes psicòtics
.4 En remissió parcial/en remissió total
.9 No especificat
Especificar (pel episodi actual o pel més recent):
Crònic
Amb símptomes catatònics 
Amb símptomes melancòlics 
Amb símptomes atípics 
D’inici en el postpart 
Especificar:
Especificacions de curs (amb i sense recuperació interepisòdica)
Amb patró estacional 

 Volver Arriba

Criteri diagnòstic CIE
F32 Episodis depressius
En els episodis depressius típics, el malalt pateix un humor depressiu, una pèrdua de la capacitat per interessar-se i gaudir de les coses, una disminució de la seva vitalitat que el porta a minvar el seu nivell d’activitat i a un cansament exagerat, que apareix àdhuc després d’un esforç mínim. També són manifestacions dels episodis depressius:

g) Pèrdua de la gana.
La depressió de l’estat d’ànim no varia massa d’un dia per l’altre i no acostuma a ser degut a canvis ambientals, si bé pot presentar variacions circadianes característiques. La presentació clínica pot ser diferent en cada episodi i en cada individu. Les formes atípiques són particularment freqüents en l’adolescència. En alguns casos, l’ansietat, el malestar i l’agitació psicomotriu poden predominar sobre la depressió. L’alteració de l’estat d’ànim pot estar amagada per altres símptomes, com irritabilitat, consum excessiu d’alcohol, comportament histriònic, exacerbació de fòbies o símptomes obsessius preexistents o per preocupacions hipocondríaques. Pel diagnòstic d’episodi depressiu o de qualsevol dels tres nivells de gravetat, habitualment es requereix una durada de al menys dues setmanes, si bé poden acceptar-se períodes més curts si els símptomes són excepcionalment greus o d’inici sobtat.
Alguns dels símptomes anteriors poden ésser molt destacats i adquirir un significat clínic especial. Els exemples més típics d’aquests símptomes “somàtics” són: Pèrdua de l’interès o de la capacitat de gaudir d’activitats que abans eren plaents. Pèrdua de reactivitat emocional a esdeveniments i circumstàncies ambientals plaents. Desvetllar-se pels matins dues o més hores abans del que és habitual. Empitjorament matiner de l’humor depressiu. Presència objectiva d’inhibició o agitació psicomotrius clares (observades o referides per terceres persones). Pèrdua marcada de la gana. Pèrdua de pes (de l’ordre del 5% o més del pes corporal en el darrer mes). Pèrdua marcada de la libido. Aquest síndrome somàtic no es considera present habitualment a no ser que quatre o més de les anteriors característiques estiguin presents d’una forma definitiva.
 Inclou:
Episodis aïllats de reacció depressiva.
Depressió psicògena (F32.0, F32.1 ó F32.2).
Depressió reactiva (F32.0, F32.1 ó F32.2).
Depressió major (sense símptomes psicòtics).
F32.0 Episodi depressiu lleu
Pautes pel diagnòstic
Ànim depressiu, la pèrdua d’interès i de la capacitat de gaudir i l’augment de la fatiga acostumen a considerar-se com els símptomes més típics de la depressió i al menys dos d’aquests tres han d’ésser presents per tal de fer un diagnòstic definitiu, a més de dos de la resta dels símptomes enumerats anteriorment (en F32). Cap dels símptomes ha d’estar present en un grau intens. L’episodi depressiu ha de tenir una durada de al menys dues setmanes.
Un malalt amb un episodi depressiu lleu, acostuma a trobar-se afectat pels símptomes i té alguna dificultat per a dur a terme la seva activitat laboral i social, encara que és probable que no les deixi totalment.
 Es pot utilitzar un cinquè caràcter per especificar la presència de símptomes somàtics:
F32.00 Sense síndrome somàtic
Es satisfan totalment les pautes d’episodi depressiu lleu i estan presents pocs síndromes somàtics o cap.
F32.01 Amb síndrome somàtic
Es satisfan totalment les pautes d’episodi depressiu lleu i també estan presents quatre o més dels síndromes somàtics (si només estan presents dos o tres, però d’una gravetat prou important, pot estar justificat utilitzar aquesta categoria.
F32.1 Episodi depressiu moderat
Pautes pel diagnòstic
Han de ser presents al menys dos dels tres símptomes més típics esmentats per l’episodi depressiu lleu (F32.0) així com al menys tres (i en preferència quatre) dels altres símptomes. És probable que els altres símptomes es presentin                                                                                     es presentin en un grau intens, si bé això no és essencial si són molts els símptomes presents. L’episodi depressiu ha de durar com a mínim dues setmanes.
Un malalt amb un episodi depressiu moderat acostuma a tenir grans dificultats per a poder continuar desenvolupant la seva activitat social, laboral o domèstica.
Es pot utilitzar un cinquè caràcter per especificar la presència de símptomes somàtics:
F32.10 Sense síndrome somàtic
Es satisfan totalment les pautes d’episodi depressiu moderat i no són presents síndromes somàtics.
F32.11 Amb síndrome somàtic
Es satisfan totalment les pautes d’episodi depressiu moderat i també estan presents quatre o més dels síndromes somàtics (si només estan presents dos o tres, però d’una gravetat prou important, pot estar justificat utilitzar aquesta categoria.

F32.2 Episodi depressiu major sense símptomes psicòtics
Durant un episodi depressiu major, el malalt acostuma a presentar una angoixa o agitació considerables, a no ser que la inhibició sigui una característica marcada. És probable que la pèrdua d’estimació d’un mateix, els sentiments d’inutilitat o de culpa siguin importants i el risc de suïcidi és important en el casos particularment greus. Se suposa que els símptomes somàtics són presents quasi sempre durant un episodi depressiu major.
Pautes pel diagnòstic
Han de ser presents els tres símptomes típics de l’episodi depressiu lleu i moderat i, a més, com a mínim, quatre dels altres símptomes, amb intensitat greu. Si són presents símptomes importants com l’agitació o la inhibició psicomotrius, el malalt pot estar poc disposat a descriure molt símptomes amb detall. En aquest casos, està justificada una avaluació global de la gravetat de l’episodi. L’episodi depressiu ha de durar normalment com a mínim dues setmanes, però si els símptomes són molt greus i d’inici molt ràpid pot estar justificat fer el diagnòstic amb una durada menor de dues setmanes.
Durant un episodi depressiu major no és probable que el malalt sigui capaç de continuar amb la seva activitat laboral, social o domèstica més enllà d’un greu molt limitat.
                                                                                                                                                                                  Inclou:
Episodis depressius aïllats de depressió agitada.
Malenconia.
Depressió vital sense símptomes psicòtics.

F32.3 Episodi depressiu major amb símptomes psicòtics
Episodi depressiu major que satisfà les pautes establertes en F32.2 en el que són presents a més a més idees delirants, al·lucinacions o estupor depressiu. Les idees delirants acostumen a incloure temes de pecat, de ruïna o de catàstrofes imminents dels que el malalt se sent responsable. Les al·lucinacions auditives o olfactives acostumen a ésser en forma de veus difamatòries o acusatòries o d’olors a podrit o carn en descomposició. La inhibició psicomotriu greu pot progressar envers l’estupor. Les al.lucinacions o idees delirants poden especificar-se com congruents o no congruents amb l’estat d’ànim (veure F30.2).
Inclou: Episodis aïllats de:
Depressió major amb símptomes psicòtics.
Depressió psicòtica.
Psicosi depressiva psicògena.
Psicosis depressiva reactiva.

F32.8 Altres episodis depressius
Episodis que no reuneixin les característiques dels episodis depressius assenyalats en F32.0-F32.3, però que per la impressió diagnòstica de conjunt indiquen que són de naturalesa depressiva. Per exemple, barreges fluctuants de símptomes depressius (especialment de la varietat somàtica) amb un altre; símptomes com tensió, preocupació, malestar o barreges de  símptomes depressius somàtics com dolor persistent o cansament no degut a causes orgàniques (com els que s’observen a vegades en els serveis d’interconsulta d’hospitals generals).
Inclou:
Depressió atípica.
Episodis aïllats de depressió "emmascarada" sense especificació.
F32.9 Episodi depressiu sense especificació
Inclou:
Depressió sense especificació.
Trastorn depressiu sense especificació.

 Volver Arriba

* Nota: La informació facilitada en aquest portal és tan sols de caràcter orientatiu. Recordeu que únicament el professional de la salut està capacitat per realitzar un diagnòstic

Fonts:             NAMI National Alliance on Mental Illness
DSM- IV (Associació Americana de Psiquiatria)
CIE -10 (Organizació Mundial de la Salut)