Ansietat en la infància i adolescència
Els nens i adolescents amb trastorns d’ansietat acostumen a experimentar una por intensa, preocupació o inquietud que poden durar llargs períodes de temps i afectar significativament les seves vides. Si no es tracta amb la deguda rapidesa, els trastorns d’ansietat poden derivar en:

Quins són els tipus i característiques dels trastorns d’ansietat?
Existeix una varietat de trastorns d’ansietat que poden afectar a nens i adolescents. A continuació, es descriuen la majoria d’ells, així com les seves característiques:

Trastorns d’ansietat generalitzada: Els nens i adolescents amb aquest trastorn es preocupen massa per les seves activitats, sigui pel seu rendiment acadèmic, esportiu, o àdhuc per ésser puntual. Aquesta mena de persones acostumen a ésser molt responsables, es senten tensos i necessiten molta seguretat. És possible que es queixin de dolors d’estómac i altres afeccions que no semblen tenir una causa d’ordre físic.
 

Trastorn d’ansietat per separació: Els nens amb aquest trastorn acostumen a tenir dificultat en deixar als seus pares per anar a l’escola o colònies d’estiu, quedar-se a casa d’un amic o estar sol. Sovint, tenen una dependència excessiva dels seus pares i tenen problemes per agafar el son. El trastorn d’ansietat per separació pot anar acompanyat de depressió, tristesa o por a que algun membre de la família marxi o es mori. Aproximadament un de cada 25 nens experimenta trastorns d’ansietat per separació.

Fòbies: Els nens i adolescents amb fòbies tenen excessives pors no reals a certes situacions u objectes. Moltes fòbies tenen noms específics i el trastorn pot centrar-se en animals, tempestes, aigua, llocs alts o situacions específiques com poden ser trobar-se tancat en un lloc reduït. Els nens i adolescents senten veritable por a ser criticats o jutjats durament pels altres. Intentaran evitar aquells objectes i situacions temudes, per la qual cosa el trastorn pot limitar greument les seves vides.

Trastorn de pànic: Els “atacs de pànic” repetitius en nens i adolescents sense cap causa aparent són senyals d’un desordre de pànic. Els atacs de pànic són períodes intensos de por acompanyats per forts batecs del cor, suor, mareig, nàusees o sentiment de mor imminent. La experiència és tan terrible que viuen amb la por de poder patir un altre atac. Els nens i adolescents amb el trastorn acostumen a fer qualsevol cosa per evitar la situació que creuen els produirà un altra atac. És possible que no vulguin anar a l’escola o separar-se dels seus pares.

Trastorn obsessiu-compulsiu: Els nens i els adolescents amb trastorn obsessiu-compulsiu es veuen atrapats en un patró de pensaments i comportaments repetitius.  Si bé poden reconèixer que aquests semblen no tenir cap sentit, essent a la vegada veritablement traumatitzant, són molt difícils de parar. El comportament compulsiu pot dur a una persona a rentar-se repetidament les mans, comptar o bé posar en ordre objectes una i una altra vegada. Dos de cada 100 adolescents experimenten trastorns obsessius.

Trastorn d’estrés post-traumàtic: Els nens i adolescents poden desenvolupar un estrès post-traumàtic després d’haver experimentat un esdeveniment greument estressant, com poder ser: abusos físics o sexuals, haver presenciat un fet violent o d’un desastre, sigui provocat com un bombardeig, o natural com un terratrèmol, un huracà, etc. Els joves poden experimentar l’esdeveniment una i una altra vegada, en forma de records impactants, instantànies o una altra mena de pensaments pertorbadors. Com a resultat, poden intentar evitar tot el que es troba associat amb el trauma. També sobreactuar al tenir un ensurt o patir trastorns de la son.

Volver Arriba

Són comuns els trastorns d’ansietat?
Els trastorns d’ansietat són els més comuns entre els problemes mentals, emocionals i de comportament que es presenten en la infantesa i l’adolescència. Aproximadament, 13 de cada 100 nens i adolescents entre 9 i 17 anys experimenten algun tipus de trastorn d’ansietat. Les nenes es veuen més afectades que els nens pel problema i gairebé la meitat dels nens i adolescents amb aquests trastorns, pateixen un segon trastorn d’ansietat o un altre trastorn mental o de comportament, com la depressió. A més, poden coexistir amb trastorns de salut físics que necessiten tractament.

Volver Arriba

 Qui té més riscos de patir-los?
Recents investigacions han confirmat que el caràcter del jove pot jugar un paper molt important en els trastorns d’ansietat. Per exemple, alguns nens acostumen a ser molt tímids i adoptar una actitud molt retreta en situacions fora de l’àmbit familiar, el que ja ens podria donar un senyal de risc pel que fa al desenvolupament aquesta mena de trastorns. La investigació en aquets àrea és força complexa degut a que les pors en la infantesa molt sovint acostumen a esvair-se al créixer.

També es fa esment que hauria de realitzar-se una observació més curosa quan els nens tenen entre 6 i 8 anys. Durant aquest període, la por dels nens a la foscor i als éssers imaginaris minva i augmenta l’ansietat cap el rendiment escolar i les relacions socials. Un excés d’ansietat en els nens d’aquesta edat, pot ser un senyal d’alerta pel que fa al posterior desenvolupament dels trastorns d’ansietat.

Els estudis suggereixen que els nens i adolescents tenen més possibilitats de desenvolupar el trastorn si els seus pares el pateixen. Tot i això, no proven si els trastorns són d’ordre biològic o hereditaris.

Volver Arriba

Ajuts disponibles per als joves amb aquests trastorns
Els nens i adolescents amb aquests trastorns poden gaudir d’una amplia varietat de tractaments i serveis. Després d’haver efectuat un diagnòstic precís, poden ser els següents:

Mentre que les teràpies cognitiu-conductuals són efectives en el tractament d’alguns trastorns d’ansietat, la medicació treballa bé en d’altres. Algunes persones amb trastorns poden beneficiar-se d’una combinació d’ambdós tractaments. Cal però més investigació per determinar el millor tractament per a cadascun dels trastorns d’ansietat.

Volver Arriba

Què poden fer els pares?
Si els pares o altres persones que tinguin cura del jove observen símptomes repetitius de trastorn d’ansietat, haurien de: